-Descripció

És una hortalissa que mai es consumeix crua. Abans de cuinar-la, es recomana tallar-la i, posteriorment, salar-la per eliminar els sucs amargs. Una vegada salada, es deixa reposar 30 minuts perquè deixi anar el suc; després s’esbandeix per llevar l’excés de sal. Es menja cuita, fregida, arrebossada… també es poden fer conserves dolces i salades.

-Com triar-la

Les albergínies més saboroses són les més tendres, amb la pell llisa i brillant, de color uniforme i sense arrugues ni zones toves.

-Conservació i emmagatzematge

Convé conservar-la en el frigorífic i aïllar-la d’altres verdures, ja que reacciona amb l’etilè (gas produït per la respiració d’altres verdures) i s’espatlla abans.

-Valors medicinals

Les seves principals propietats terapèutiques són: antianèmica, laxant, diürètica, estimulant hepàtica i del pàncrees, i calmant. Les fulles d’albergínia poden utilitzar-se com a cataplasmes en cremades, hemorroides i herpes.