De les llavors del nap s’obté un oli que s’empra en moltes receptes d’Europa i l’Índia. Algunes varietats del nap es mengen crues i resulten molt saboroses, encara que el més freqüent és cuinar-los i acompanyar-los amb arròs i llegums.

-Com triar-ho

Els naps es troben durant tot l’any, però és a la tardor quan hi ha més. Al mercat s’han de triar naps petits o intervinguts, de pell llisa, rodons, ferms i amb un color entre blanc i violeta. Si es venen en paquets, els colls hauran de tenir una aparença fresca i un color verd. Cal descartar els exemplars molt grans o amb marques en la pell.

-Conservació i emmagatzematge

A casa cal eliminar les fulles i guardar-los en bosses de plàstic foradades en la nevera, on duren d’una a tres setmanes. No s’han de rentar els naps fins al moment del seu consum, ja que perdrien vitamines i minerals. També poden congelar-se, bullits prèviament durant dos minuts.

-Valors medicinals

A la família de les crucíferes també pertanyen les cols i els créixens. Tots ells contenen potents antioxidants (compostos de sofre), que ajuden a prevenir malalties. La vitamina C posseeix una potent acció antioxidant i intervé en la formació de col·lagen, ossos, dents i glòbuls vermells.