La remolatxa de taula (coneguda també com a remolatxa d’hort, nap de sang o remolatxa vermella) és molt popular en els horts de tot el món. Es poden menjar crues, en amanida i també rostides, ja que quan les rostim, reduïm la quantitat de sucre natural. Les fulles es cuinen o se serveixen fresques com a verdures, mentre que les arrels poden conservar-se en vinagre per a amanides o cuinar-se senceres.

-Com triar-la

És possible trobar la remolatxa vermella al mercat durant tot l’any, encara que és millor adquirir-la a l’hivern, ja que és la seva millor estació. Se sol vendre en manats. Hem de triar les remolatxes de grandària similar, ja que així totes es cuinaran uniformement.

-Conservació i emmagatzematge

Les remolatxes fresques s’han de mantenir a la nevera o en un lloc molt fresc i bastant humit. Si les introduïm en bosses de plàstic foradades, poden aguantar en el frigorífic fins a dues o tres setmanes. No es recomana congelar la remolatxa, ja que s’estova, tret que hagi estat bullida prèviament.

-Valors medicinals

La remolatxa és particularment rica en folatos, per la qual cosa ajuda a prevenir defectes de naixement del tub neural (nerviosos), i també resulta excel·lent per combatre les malalties cardíaques i l’anèmia. Té un alt contingut en fibra, que millora el trànsit intestinal; manté els nivells de sucre en sang, i ajuda a controlar el colesterol.